La radicalització de la Geografia
Richard Peet
A començaments dels anys 1960, la geografia nord-americana estava
dominada per les descripcions regionals, els enfocaments
neopositivistes i la geografia cultural. L’atmosfera polititzada
d’aquella dècada va posar de relleu la inadequació d’aquells enfocaments
per abordar els problemes del moment. Aquella insatisfacció amb la
geografia existent va comportar, primer una dedicació a nous temes
d’estudi (la pobresa, el desenvolupament del Tercer Món), després un
canvi radical en els models d’explicació a partir de la incorporació de
la teoria marxista. A finals dels anys 1980 i durant els 1990 aquestes
aproximacions, que havien arribat a ser les dominants en mans de
geògrafs com David Harvey, Jim Blaut o Neil Smith, van ser durament
criticades i qüestionades des de posicions post estructuralistes i
postmodernes. En els darrers anys, però, la consciència creixent dels
efectes del capitalisme financer i les polítiques neoliberals i de la
crisi ambiental ha donat lloc de nou al sorgiment d’una nova generació,
més diversa, de geògrafs radicals.Paraules clau: geografia radical, teoria marxista, neoliberalisme, crisi ambiental.
Text complet: PDF (en anglès)
No hay comentarios:
Publicar un comentario